2. Els vianants tenen dret a viure en centres urbans o rurals organitzats a escala humana i no de l'automòbil, i a disposar d'infraestructures a les quals es pugui accedir fàcilment a peu o en bicicleta.
3. Els infants, la gent gran i le spersones discapacitades tenen dret que la ciutat constitueixi un lloc de socialització i no d'empitjorament de la seva situació de feblesa.4. Les persones discapacitades tenen dret que es prenguin mesures específiques que els permetin tota la mobilitat possible, com ara la supressió de les barreres arquitectòniques i el condicionament dels mitjans públics de transport.
4. Les persones discapacitades tenen dret que es prenguin mesures específiques que els permetin tota la mobilitat possible, com ara la supressió de les barreres arquitectòniques i el condicionament dels mitjans públics de transport.
5. Els vianants tenen dret a la reserva de zones urbanes tan àmplies com sigui possible que no siguin meres illes per a vianants, sinó que insereixin de manera coherent en l'organització general de la ciutat.
6. Els vianants tenen dret particularment:
- Al respecte de les normes relatives a emissions químiques i acústiques dels vehicles de motor considerades científicament com a suportables.
- A la implantació generalitzada, en el transport públic, de vehicles que no siguin font de contaminació atmosfèrica o acústica.
- A la creació de pulmons verds, fins i tot mitjançant obres de repoblació forestal urbana.
- A la limitació de la velocitat mitjançant una reforma estructural dels carrers, creuers (per exemple amb ajuda d'illetes), de manera que els automobilistes rectifiquin la velocitat i es garanteixi el trànsit de vianants i bicicletes.
- A la prohibició de la difusió de missatges publicitaris que fomentin l'ús erroni i perillós de l'automòbil.
- A sistemes eficaços de senyalització concebuts també per a les persones que estiguin privades del sentit de la vista.
- A mesures específiques que permetin aturar-se i accedir a recórrer carrers i voravies (per exemple, pavimentació que no llenegui, rampes que permetin superar el desnivell amb el ras dels carrers, mesures especials durant l'execució de treballs de construcció, protecció contra el trànsit automobilístic mitjançant elements urbans, creació de punts d'aturada i descans, i passos subterranis i ponts que facilitin el creuament).
- A la introducció d'un sistema de responsabilitat objectiva o de risc, de manera que aquell que sigui responsable de provocar un risc n'assoleixi les conseqüències financeres.
- A un servei de transport públic articulat i degudament equipat per respondre a les exigències de tota la ciutadania, tant si són persones discapacitades com si no ho són.
- A la implantació de carrils per a bicicletes en tot el centre urbà.
- A la disposicio d'àrees d'aparcament que no incideixin en la mobilitat dels vianants i en la possibilitat de gaudir dels valors arquitectònics.
8 . Tot estat ha de procurar que el públic rebi tota la informació necessària sobre els drets dels vianants a través dels canals adequats a partir dels primers nivells d'ensenyament escolar.
La Carta Europea dels Drets del Vianants va ser aprovada pel Parlament Europeu el dia 12 d'octubre de 1988. En ella es recullen les recomanacions de la Unió Europea sobre la problemàtica del medi ambient urbà en relació al trànsit i el transport, així com alternatives des d'un punt de vista de planificació urbana.
Si realment volem una ecociutat habitable i participativa, s'han de crear escenaris urbans on les persones estiguin per damunt dels vehicles a motor privats. S'ha d'aconseguir un ambient sa, espais públics de qualitat i crear condicions idònies per incrementar l'autonomia en la mobilitat de diversos grups socials més dèbils. Les solucions POSSIBLES les remarca la Carta Europea dels Drets dels Vianants i passen per restringir el trànsit motoritzat i donar un clar predomini del transport públic, la bicicleta i l'anar a peu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario