Avui és urgent i essencial que ens mobilitzem contra el canvi climàtic. De fet, ja no hi pot haver debats sobre la necessitat d'actuar, perquè el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (PICC), ha establert que el canvi climàtic és una realitat inequívoca i més enllà de qualsevol dubte científic.
Hi ha hagut canvis en els patrons de precipitacions, amb una tendència a majors nivells de pluges a les latituds superiors del món i menors precipitacions a regions tropicals i subtropicals, així com a l'àrea Mediterrània. També està augmentant la quantitat de casos de pluges extremes, i s'estan generalitzant. Més encara, la freqüència i intensitat de les ones de calor, las inundacions i les sequeres van en augment. [...]
Entre altres efectes negatius del canvi climàtic hi trobem la possible reducció del rendiment de les collites. Per exemple, a alguns països africans podria arribar a disminuir un 50% per l'any 2020. El canvi climàtic produiria una major escassetat d'aigua, que per l'any 2020 podria afectar a entre 75 i 250 milions de persones només a Àfrica.
En general, s'estima que les temperatures augmentaran per l'any 2100 entre 1,1ºC i 6,4ºC. Per tal que ens centrem amb major precisió en aquests escenaris, el PICC ha conclòs que hi ha més probabilitats que l'extrem inferior d'aquesta gamma sigui 1,8ºC, i 4ºC el superior. Fins i tot a l'estimació més baixa, les conseqüències del canvi climàtic podrien ser greus a diferents indrets del món, sobretot per l'escassetat d'aigua, efectes molt greus sobre els ecosistemes, i vides i propietats amenaçades a causa d'inundacions a zones costaneres.
Hi pot haver a més greus conseqüències per a la salut humana si no es controla el canvi climàtic, particularment major morbiditat i mortalitat com a resultat d'ones de calor, inundacions i sequeres. Fins i tit podria canviar la distribució d'algunes malalties, fent més vulnerables les poblacions humanes.
Ja que l'efecte del canvi climàtic és global, fa falta que el planeta com un tot adopti mesures específiques d'adaptació. Tanmateix, la capacitat d'adaptació d'algunes comunitats es veurà superada ràpidament si no es redueix la intensitat del canvi climàtic.
Per ajudar aquestes comunitats més vulnerables, és essencial que el món pensi en un pla d'acció per a limitar l'emissió de gasos que incrementen l'efecte hivernacle (GEI). [...]
Per tant, la necessitat d'una acció internacional sorgeix de dues observacions molt importants resultats de la feina del PICC. Primer, si no alleugerim les emissions de GHG, serà difícil revertir els efectes negatius del canvi climàtic, i això implicarà més dificultats i possiblement un risc de supervivència per a la humanitat i altres espècies.
Segon, els beneficis de reduir les emissions de GEI són tan colpidores que això, combinat amb la perspectiva del mal resultant de la inacció, fa imprescindible que el món dissenyi una resposta i un pla d'acció internacionals. Considerant el repte al que ens enfrontem, la magnitud i naturalesa del qual ha estat clarament descrita pel PICC, la Conferència de Copenhague, que s'ha de realitzar aquest any, ha de donar lloc a un acord multilateral que l'enfronti de forma adequada.
R. K. Pachauri, ha rebut el Premi Nobel i és President del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic i Director General de l'Institut d'Energia i Recursos.
FONT: Blog GGA IES l'Eliana