I això on va?

Tots sabem més o menys a quin contenidor van les llaunes, els diaris o les ampolles de vidre. Però sovint ens trobem amb alguns residus que no sabem exactament on llençar: taps de suro, envasos de medicaments, càpsules de cafè, safates de porexpan...

Per saber exactament on va cadascun d'aquests residus més dubtosos podem consultar un cercador d'envasos realitzat per Ecoembes, consisteix en un llistat prou ampli de possibles residus amb una indicació d'on hem d'anar a llençar-lo.

En la mateixa línia també podem trobar el cercador de BCNeta, una eina molt senzilla que ens indica el contenidor o instal·lació més adient a cada residu.

De totes formes, tots els productes que podem llençar al contenidors de recollida selectiva porten a l’envàs el Punt Verd, un símbol que indica que l’empresa fabricant del residu ha pagat a Ecoembes (per envasos de plàstic, llaunes i tetrabricks) o Ecovidrio (per envasos de vidre) amb la finalitat que es realitzi la recollida selectiva d’aquests residus, a través del ajuntaments.

A més, si tenim qualsevol dubte, ens podem posar en contacte amb Mallorca Recicla:

RESIDU URBÀ

Mallorca Recicla. Tel.: 971 607 036. info@mallorcarecicla.net

A què equival un kilovat - hora?

És molt curiós el gràfic de Home Appliance Energy Use de General Electric, especialment la part a la que es pot comprovar a què equival el famós kilovat-hora de les nostres factures de llum en referència al temps d'ús per als distints tipus d'electrodomèstics i gadgets. Aquesta aplicació permet comparar el consum dels diferents aparells que tenim a casa.

Font: Ecología Microsiervos

Energies netes (vídeo educatiu)

Dins la sèrie dedicada al canvi climàtic, "Quèquicom" explica tres maneres de generar energia que no contribueixen a l'efecte hivernacle: l'eòlica, la hidràulica i la que es basa en l'hidrogen.

L'hidrogen seria un candidat ideal per substituir el petroli, perquè s'obté de l'aigua i no genera gasos contaminants, però per aconseguir-ne cal electricitat. Això vol dir que primer s'han de desenvolupar energies alternatives no contaminants. Una de les que té més futur és l'energia eòlica. Miquel Piris visita un camp d'aerogeneradors per entendre com és possible produir electricitat amb aspes que giren. Però el vent bufa quan vol, de manera que cal disposar d'energia acumulada per quan es necessita, cosa que fan les centrals hidroelèctriques. De fet, la pila recarregable més gran de Catalunya és la central hidroelèctrica reversible de l'estany Gento. El programa visita aquesta central enterrada, literalment, sota una muntanya per mostrar com rendibilitza l'impacte de centrals nuclears i tèrmiques. De tot això i del futur de l'energia al planeta, en parla Joan Ramon Morante, catedràtic d'Electrònica de la UB.